ESCOLLIM LA VIDA, ESCOLLIM LA LLIBERTAT

Se'ns proposa a l'Antic Testament que escollim entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia, entre la benedicció i la maledicció. Ens proposa estimar al Senyor, seguir els seus camins, manaments, decrets i prescripcions. Ens afirma que "Tu escull la vida i viuràs".(Deuteronomi, 30). 

Al mateix temps, Joan 8, 31-34 ens narra com Jesús diu que "tothom qui peca és esclau" i que si ens mantenim ferms en la seva paraula (paraula de Déu) descobrirem la veritat, i aquesta, ens farà lliures.

Pensant en la meva vida han aparegut aquests dos episodis bíblics, haig de dir que han aparegut les frases, sort de la dona del meu pastor que m'ha indicat on trobar-los sencers (gràcies Nathalie!), perquè sinó no hagués pogut escriure avui aquesta entrada. 

Doncs bé, la llei de Déu, els seus manaments, es resumeix en un ideal comú a totes les religions: "Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin." (Mateu 7, 12). La resta de manaments formen part d'exemples significatius que no voldríem per  nosaltres (matar, ser adúlter, robar, acusar falsament...). En aquesta etapa de creixement interior estic aplicant aquests principis, a la meva manera com sempre, sense doctrina ni obligació, sense certesa absoluta, només seguint al Senyor, als seus manaments, camins, decrets i prescripcions que ell posa en mi. Seguint aquest equilibri que m'arrossega i m'obre els ulls. I és quan menys llegeixo la Bíblia per seguir-la i entendre-la, que més em colpeix i m'ensenya que és en ella, en Ell, que hi trobo la vida, el repòs, la pau, la felicitat... 

M'explico. Abans de seguir endavant, o millor dit, paral·lelament a seguir endavant, estic perdonant-me i demanant perdó, a aquells que he ferit. Mentre creixo sóc perdonada, i puc assumir els meus errors i conseqüències. Tanco cercles, escullo viure, i visc. Escullo la llibertat, la veritat encara que faci mal, i m'allibero d'aquelles pedres que em pesaven i m'enfonsaven. Sense odi, sense voler fer pagar, només fent allò que voldria rebre. És genial.

He estat perdonada fa poc, per mi i per una altra, i dono gràcies a Déu per haver-me donat valor. I ara puc disfrutar del record, puc buscar una nova relació, puc relacionar-me amb altres... s'obre una llum immensa que em dóna vida, una nova vida molt més senzilla i més plena. Quantes vegades m'havia negat la veritat? Quantes vegades m'he castigat donant-me falces explicacions del que havia fet? Quantes vegades havia buscat culpables? Quanta energia perduda, quant de temps mal invertit!!! 

És ara que ploro i neixo, és ara que començo a ser lliure, a ser feliç. En la meva llibertat hi ha els meus errors, però també hi ha Déu, també hi ha la força que em mou i m'allibera, també hi ha la meva veritat, la meva transparència, la meva bondat, la meva ràbia, la meva tristesa i, al final, el meu, el nostre i vostre perdó, el nostre principi de vida, la nostra elecció de vida i de llibertat.

I és ara que tinc més clares les coses. És ara que m'agrada ser com sóc. És ara que, tot i que encara queda feina, tinc ganes de fer-la i disfrutar. I queda tanta feina encara, tantes aventures que patiré i disfrutaré. Tanta feina que em desgasta cada dia, tant d'odi per transformar, tanta ràbia per apagar, tants deutes per condonar, tantes tristeses per alegrar.

I ara vull escriure, vull ajudar, vull ser-hi quan em necessitin, vull deixar-me anar, sense perdre't Marc, sense que pensis que m'he tornat pels altres el que no sóc per tu. I vull, necessito, que d'altres formin part de la meva vida, que els projectes que bullen es puguin intentar, que si fracasso m'hagi servit per passar grans estones, que entre tots intentem tirar endavant la vida, que entre tots i totes seguim fent cafès, xerrades, riures, plors. I vull ser-hi sempre que em necessitin. I vull que la vida m'acosti a tot sense perdre el que tinc, sense perdre la calma i la meva realitat.

I et demano, Senyor, que em donis el foc per "Gravar en el meu cor les paraules dels manaments que avui em dones. Inculcar-les als meus fills (filles en el meu cas); parlar-ne a casa i tot fent camí, quan me'n vagi al llit i quan em llevi. Lligar-me-les a la mà com un distintiu, portar-les com una marca entre els ulls. Escriure- les als muntants de la porta de casa meva i dels portals de la ciutat".(Deuteronomi 6, 4-9).

I et dono les gràcies per haver-me portat la llum, per haver-me regalat un àngel, per haver-me regalat estones de pau al seu costat. Per fer-me feliç estant en silenci, només sentint el seu batec, només sabent que hi és. I ajuda'm a no deixar-me perdre el que em dones, a cuidar-ho i retornar-li tot el que posa en mi, a fer-li sentir la vida plena d'imatges de colors vius. I que no es cansi Pare, que accepti la càrrega del meu present, i aconseguir que, tot i que serà costosa, jo formi part del seu anhel.

I és per tu, Senyor, que escullo viure, que escullo la veritat, que em dic adéu a la meva presó de mentides, que encara que sigui peculiar, sigui la MEVA LLIBERTAT.

I és per tu, Senyor, que escullo viure i visc.

QUE DÉU ENS BENEEIXI! I QUE SAPIGUEM BENEIR ALS ALTRES A TRAVÉS D'ELL!