Bona nit!!!

Avui és divendres i m'he posat a pensar en com, ara fa prop d'un any, vaig entrar a formar part de la comunitat de tallers, però ja fa molts diumenges que no hi vaig. Fa poc que vaig tenir la sort de descobrir que la meva manera de creure en el Pare també era "bona". Fins aquell moment sempre havia pensat que si no creia com estava establert per la institució catòlica que mou la nostra societat, no creia com "Déu mana". Gràcies al Pare he pogut escoltar la seva veu, i ara no paro d'aprendre i aprendre, tant a nivell bíblic, com a nivell humà. I EM QUEDA TANT PER APRENDRE!!!!!!!

Doncs bé, anar els diumenges a l'església se'm fa difícil per circumstancies familiars, per tant intento compartir la meva fe de la manera que puc, uns dies em trobo amb el nostre Pastor, d'altres en parlo amb la gent que m'envolta (la que no em mira com si m'hagués fumat un porro...), d'altres penso i penso, però la que més faig servir és la de parlar amb ell, parlar amb veu alta, faci el que faci, perquè Ell està en tot el que faig, dic, penso... I ara he descobert que alguns dissabtes a la tarda, puc anar a l'església que hi ha prop de casa, abans de la missa de rigor, i llegir la predicació que s'hagi fet a tallers la setmana anterior... això de l'Internet és genial!!!!

Fins fa poc creia que pensar era una bona manera de fer les coses, i HO ÉS, però m'he passat. De tant i tant pensar he volgut racionalitzar tant les circumstancies que he acabat mig boja... el cas és que, com diu una molt bona amiga meva (ei anònima com va tot?), som imprevisibles, i no puc pretendre passar totes les meves vivències per la raó. Ha estat difícil veure que, tot i creure que parlava amb Déu, el que feia era ofegar-lo amb els meus monòlegs!!! Ara, gràcies al meu marit i al meu pastor, he vist que haig de parar de parlar i haig de sentir més... haig de deixar-me portar sense voler fer anar les coses massa depressa. Ell sap quan ha d'arribar tot, això no vol dir que no podem proposar temporalitats, però només proposar, no imposar-les (sempre acaba malament l'intent). Hem de proposar fets amb les actituds... les coses seran com hagin de ser, nosaltres hem de tenir una actitud perquè siguin el millor possible.

Estic aprenent que si el Pare té un camí per nosaltres hem de seguir-lo el millor que podem, deixar-nos sorprendre per qualsevol de les formes en les que es manifesti, i si podem fer participar a la gent que estimem en el seu descobriment, encara és millor. Un pilar genial, disfrutar de la família fent costat al "patriarca" passant de si ho ha demanat explícitament o no (ja era hora que em decidís!!!), una pizza estupenda, una oració per donar gràcies i demanar llum pels que estimem.

EL cas és que, poc a poc, vaig trobant-me (amb tot el que això vol dir) i vaig creixent, haig de tenir més paciència i abandonar-me més a les seves mans, que ningú mal interpreti el "deixar-me a les seves mans", no pretenc seure i esperar sense fer res, sinó seguir el camí que em marqui i proposant nous camins que, si són lícits, m'ajudarà a caminar-los i si no ho són, me'n farà sortir.


Demà és dissabte, seguirem buscant el camí a partir d'escoltar els altres. Seguiré intentant escoltar la teva veu, seguiré donant-te les gràcies per la teva bondat, seguiré pregant per a tots, per créixer i perquè mai no perdi la seguretat de què estàs al meu costat.

Pare no em deixis de mostrar la llum per seguir el teu camí, ajuda'm a ser cada dia més a prop del testimoni del teu fill.
Gràcies Pare per creure en mi, faré tot el que pugui per escoltar-te i seguir-te.

Que Déu us beneeixi!!