Enmig de tota aquesta febre de la Setmana Santa m'he trobat en tota una munió de pensaments... i voldria compartir-los, com sempre, amb tots i ningú dels que llegiu, potser, el meu bloc.
Fa temps que li dic al meu pastor que tinc un problema de fe, de fe entesa com ho fa ell, els seus, els altres... fe com l'entenen la gent amb la que de moment he parlat. Defineixo FE com CONFIANÇA, però en què? Fa temps que vaig escriure un mail a una exprofessora meva, mai no hauria dit que ens tornaríem a trobar (un plaer haver-ho fet, ho saps ;) ). Com més analitzo a Déu des del punt de vista que conec, més el qüestiono, menys el sento, menys l'escolto i menys real em sembla...
Us reproduiré el mail:
Per mi Déu no és un home, ni té imatge, per mi és més semblant a una energia que ho engloba tot, és un sentiment, un posar les coses com han de ser que ens acompanya i ens ajuda a evolucionar com a persones.
Per mi l'Antic testament constitueix l'evolució de la pròpia humanitat representada per un poble, el jueu. En cada moment Déu, com a un tot, es manifesta i els guia, però no crec que l'hem arribat a entendre mai. Penso que la seva confiança en les nostres possibilitats sempre ha estat superior a les que tenim nosaltres sobre nosaltres , i penso que Ell també ha anat aprenent que ens costa confiar tant en ell com en nosaltres.
Per això, crec, pren la iniciativa de donar un codi, penso que és la manera d'endreçar el poble jueu, amb els 10 manaments els dóna, i ens dóna per extensió, una legislació per poder-nos agrupar amb un objectiu comú, la presa de consciència com a poble amb una pròpia identitat (llengua, cultura, creença...). Un cop el poble s'ha constituït el porta a una terra perquè pugui establir-se, quan arriben hi ha més gent, i aquesta gent creu en molts déus, és aleshores quan els poble jueu sent la necessitat de reafirmar-se en la seva fe en un sol Déu, que tot ho ha creat i tot ho pot moure, i apareix el Gènesi. Un cop establerts les persones evolucionen, establir-se en un lloc comporta noves necessitats i més temps per pensar en el que hi ha al voltant, com que no has de moure't d'un lloc a l'altre, deixes espai per filosofar més profundament. Neix el codi, com ara hi ha la constitució. La societat s'ha de controlar, és bo i necessari, i penso que Déu aleshores dóna el codi (deuteronomi...), perquè pensa que estem preparats per assumir-lo. Seguim i seguim... fins que en la pròpia evolució humana existeix la necessitat de deixar de matar animals per tenir a la fera contenta (no us ofeneu que el meu respecte cap a Ell és extremadament enorme, només és una figura per explicar-vos com penso que actuàvem aleshores), s'ha de deixar de passar la lleis per sobre de la humanitat, per sobre de les necessitats dels altres i donant la responsabilitats a Déu dient que és la seva llei... Penso que Jesús és la representació d'aquesta evolució. Dóna una altra lectura dels llibres, menys literal en molts aspectes no? I posa a les persones per sobre de la llei, que al cap i a la fi l'ha escrit l'home a partir del que ha pensat que vol Déu...
NO crec que Jesús sigui fill de Déu (com mínim no com ho diuen les institucions eclesiàstiques), NO crec que sigui cap messies ni cap persona sobrenatural, però ni ell ni cap profeta anterior. Penso que és una persona que va acceptar la confiança que li tenia Déu i li va retornar amb escreix, penso que hi ha altres figures amb un mateix registre (Abraham, Moisès). Per això era capaç de fer coses "meravelloses" però no màgiques...
Davant de tantes celebracions, tants rituals, tantes interpretacions, penso que es perd la màgia de la Bíblia, la màgia de la humanitat, la màgia de l'evolució de les capacitat dels homes... Com més llegeixo la Bíblia, i la llegeixo poc, com més parlo amb gent que hi entén molt més que jo, quants més reportatges veig de la història de la església, de la religió... més em qüestiono al Déu que volem explicar a través de les interpretacions de la Biblia, i més em reafirmo amb la idea de que Ell ho és tot i és impossible d'explicar i d'entendre, només es pot sentir.
Potser d'aquí un temps la meva visió canvia, potser al llarg de la vida descobreixo noves maneres de sentir-lo, d'interpretar-lo...
Bé seguim que hi ha molt per aprendre!!!!
Com podeu veure sóc una fan, alguns em diuen frikie, de tot això, però la meva visió és molt i molt particular, i sempre parteix de què no és, ni de bon tros, la bona (per falta d'informació i perquè ens basem en suposades veritats que mai ningú no podrà demostrar).
Que Déu us Beneeixi!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada