LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA

Pau diu a Primera Carta als Corintis 10, 23 "Tot és permès però no tot edifica". Pau es refereix a allò que diuen: ahí dónde fueres haz lo que vieres, però sense oblidar-se d'un mateix.

De vegades busquem tant el bé dels altres en detriment del nostre propi interès, que acabem construint imatges distorsionades de la realitat viscuda. Inventem raons per justificar el comportament d'altres que ens fan mal, per poder seguir formant part de les seves vides. Creiem que els podem ajudar, pensem que som importants en els seus camins, i ens anem perdent, amb ells, per seguir-los les passes. La nostra llum se'ns apaga. Acabem cecs i espantats, tant espantats, que tenim por de sortir-ne.

Però cada un de nosaltres té l'oportunitat d'escollir, " Tu escull la vida i viuràs" (Dt 31, 19) ens diu la Bíblia. Escollir viure és acceptar la consciència pròpia, sense maldat ni retrets. Acceptem que som diferents, i el que ens fa diferents és la capacitat d'entendre la nostra consciència i de ser-li fidel. Aquesta màxima, sense convertir-la en una al·legoria del Carpe Diem sense control, ens fa lliures envers els altres, i ens dóna el marge de decisió cap a nosaltres mateixos. Fidels sense jutjar-nos ni jutjar a d'altres "coneixerem la veritat, i la veritat ens farà lliure" (Joan 8, 32).

La veritat de les nostres consciències només la podem viure nosaltres, en constant moviment. Com un líquid que pot adoptar les mil i una forma que necessitem per atendre a d'altres, però anem alerta, de vegades hi ha d'altres recipients que no només ens deixen reposar-hi una estona, hi ha recipients que són freds, molt freds, i poden congelar-nos les consciències. És aquí quan hem d'escollir viure, és en aquest moment en el que hem de ser valents i desfer-nos d'aquests recipients. La pena de no poder descongelar-nos en ells és immensa, però ens hem de ser fidels. Podem demanar el per què se'ns congela. Per què se'ns vol fer passar per un filtre de veritat lluny del nostre. Per què ens hem de deixar endur per les consciències dels altres, pels seus jocs...

De vegades creiem que fem bé escoltant a qui, poter, ens necessita. Que deixar-los sols en els seus camins és buscar el nostre propi benefici, però com diu Pau, tot i que hi ha maneres diferents de fer les coses, totes ells lícites perquè totes elles formen part de les consciències guiades per Déu, no totes són edificants per qualsevol de nosaltres. Jo, a dia d'avui, reclamo la meva consciència. Reclamo el meu lloc, el meu camí i la meva veritat. Avui, després d'un sopar increïble amb la meva estimada pin up, em regalo la fidelitat a la meva consciència i, com Pau, us dic per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d'un altre? No seré pitjor persona per expressar i preguntar el que necessito saber. No voldré acusar a ningú del que hagi fet fins ara, però tampoc vull callar i construir realitats paral·leles on les moralitats d'altres poden anar-me fent forats.

Desitgeu-me sort companys de lectura!

QUÉ D´U US BENEEIXI!