Gn 2:24-25

Avui ha estat un dia "macu, macu". Ha vingut a passar el dia la meva millor amiga, a la que veig cada 6 mesos perquè no viu gaire prop de casa, però per molta aigua que ens separi, Ella és la meva millor amiga (Mimi t'estimo!!!!). Parlant, parlant li he explicat una història d'abraçades i sentiments nous que estic descobrint i definint dins meu. Com sempre ha estat curt, intens, divertit... les nostres trobades sempre deixen marca...... I mentre posava a dormir a la meva filla petita he estat pensant en la conversa i m'han vingut tot de pensaments al cap.
Hem parlat del que poden significar certes persones que trobem pel camí, què ens poden fer sentir, com ens podem arribar a perdre i com, a través del control sobre la ment, podem no deixar-nos arrossegar... doncs bé, aquestes són les persones de la meva vida:


- Mimi... tu com d'altres amigues "ancianes" (en el sentit d'amigues d'anys i panys no de velles eh!) representeu les anècdotes, les rialles, els plors, el poder parlar de tot sense tabús...
- Hi ha noves amistats que són el meu present, i espero, part del meu futur.
- Els meus pares i els meus avis representen les meves arrels i la saviesa de l'experiència.
- El meu germà representa el desastre més entranyable, aquell "buf... és que és el que no hi ha..." però que sense ell no pots imaginar la vida.
- Les meves filles representen la meva base més profunda. Són el que marca la meva felicitat, la meva alegria, la meva tristesa... de la manera més instintiva i incontrolable.
- Hi ha qui és el meu pulmó.
- Hi ha qui representa la veueta aquella que tots necessitem en moments d'histèria i descontrol (el meu àngel particular).
- Déu representa la força que m'equilibra i em guia (quan el deixo parlar i l'escolto és clar...).
- El meu pastor representa una benedicció.

A la vida també trobes qui et fa sentir important perquè compte amb tu per tot, qui et fa sentir divertida perquè sempre riu amb les teves rucades, qui et fa sentir intel·ligent perquè xerres de política i societat, qui et fa sentir desitjada perquè se't menja amb una mirada, qui et fa sentir perillosa perquè li fas por, qui et fa sentir forta perquè no et fa caure i, en canvi, es desequilibra quan et veu o et sent...

Però no hi ha ningú que sigui com Ell, qui representi el meu cor i la meva raó, qui m'escolta cada nit amb una paciència infinita, mentre els ulls se li tanquen i lluita perquè no passi (ja sap que les meves "bronques" són xungues, xungues hahaha), qui sap acceptar com sóc, qui m'estima sense demanar res més a canvi que el fet de compartir la vida amb mi, qui accepta que s'equivoca quan parlem, qui em fa veure que jo també m'he equivocat però sense tirar-m'ho en cara... qui sap esperar a que jo vagi creixent, qui sap acceptar que no som perfectes però Som només pel fet d'anar junts per aquesta vida... ningú és com el meu marit... qui representa la meva calma (massa de vegades hihi), el meu passat, el meu present i el meu futur. L'únic que, potser no em fa sentir totes les coses que necessito en cada moment (i qui ho podria fer?), però m'escolta quan li dic el que necessito i em diu fins on pot arribar, l'únic que, com més el conec i l'accepto, més em porta al veritable significat del què vol dir, per mi, matrimoni "Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn." (Gn 2:24-25).

A la vida ens passaran moltes coses, al nostre voltant hi haurà mil coses que ens faran sentir mil necessitats o desitjos diferents, i saps que jo no sóc gens fàcil, GENS... però tot serà efímer, tot tornarà a canviar quan el nostre voltant canviï... tot menys la certesa que tu, Marc, has de ser-hi mentre jo hi sigui... i fins i tot més enllà!!

QUE DÉU US BENEEIXI!!!

MATEU 5-7 LA GUIA DE LA VIDA

Pot ser que en el temps i en els fets es perdin les coses? Vull dir, que de cop un dia et despertes i ja no et reconeixes? Vull dir si pot ser que un dia tot el que havies cregut marxa, marxa i marxa... s'escapa i s'escapa i ja no pots frenar-ho?
Es pot veure els trossos de tu com et desafien des de la distància sense donar-te l'oportunitat de recollir-los?
Hi ha vegades que tot es fa pesat, gros, inamovible... i de cop CRAC! es trenca i marxa...
Es pot controlar el cap? Es pot controlar i educar la ment? Es pot confiar en Déu i desafiar-lo al mateix temps? Es pot voler creure i al mateix moment començar a desconfiar? Es pot buscar i buscar i no saber com? On? Quan?
Penseu que es pot sentir parar el món en un segon? Penseu que, en una rucada ínfima que et passa sense adonar-te'n es pot parar el temps? Poden desaparèixer, aleshores, tots els mals de cap? Es pot ser feliç amb allò que no és teu? Que no et pertany? Que no és bo? Que no és just? Que no et toca... però que, sense explicació i només en monodosis, ens és donat?
Jo diria que la ment es pot distreure, es pot educar com a la resta del cos... jo ho estic provant... i no va malament, sort del meu marit!!
L'estiu m'està matant... i el sol? Algú ha vist el sol? Falten els colors de cada any, les calors que et fan buscar l'ombra, la crema solar com a extensió de la pròpia pell, amagar-se a les hores puntes en llocs "fresquets". Falten les estones de fer el llangardaix a la sorra fent castells i figures marines... falta omplir-se de clorofil·la, que la melanina s'enfili de manera gairebé imperceptible per la resta de mortals i en canvi, per mi, em fa veure tant morena... molt morena!!!
S'acaba el juliol, i s'iniciarà l'agost amb la mateixa sensació de por...
Segueixo repassant el Sermó de la Muntanya (us aconsello de llegir-lo molt detalladament perquè en ell hi ha la fórmula de la vida justa i correcte), i repetint la pregària que hi ha quan apareixen els fantasmes... em sembla que mai no m'havia sabut el pare nostre com ara, ni quan vaig fer la comunió (el vaig haver de llegir hihihihi).
Es pot tenir les coses tremendament clares i, alhora, no saber-les seguir?
Bé... tinc feina a traduir passatges bíblics... Gràcies a Déu que tinc una ocupació!!!
Seguirem demanant perquè se'ns doni; cercant per poder trobar i trucant perquè ens obrin... i sobretot, seguirem aprenent a ser feliços amb el que ens donin; a saber entendre el que trobem i a acceptar el moment propici perquè ens obrin, perquè només Tu saps quan ha de ser tot... i jo haig d'aconseguir sentir-me recompensada en Mateu 6: 34 "No us preocupeu, doncs; pel demà, que el demà ja es preocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps".

QUE DÉU US BENEEIXI!!