Pot ser que en el temps i en els fets es perdin les coses? Vull dir, que de cop un dia et despertes i ja no et reconeixes? Vull dir si pot ser que un dia tot el que havies cregut marxa, marxa i marxa... s'escapa i s'escapa i ja no pots frenar-ho?
Es pot veure els trossos de tu com et desafien des de la distància sense donar-te l'oportunitat de recollir-los?
Hi ha vegades que tot es fa pesat, gros, inamovible... i de cop CRAC! es trenca i marxa...
Es pot controlar el cap? Es pot controlar i educar la ment? Es pot confiar en Déu i desafiar-lo al mateix temps? Es pot voler creure i al mateix moment començar a desconfiar? Es pot buscar i buscar i no saber com? On? Quan?
Penseu que es pot sentir parar el món en un segon? Penseu que, en una rucada ínfima que et passa sense adonar-te'n es pot parar el temps? Poden desaparèixer, aleshores, tots els mals de cap? Es pot ser feliç amb allò que no és teu? Que no et pertany? Que no és bo? Que no és just? Que no et toca... però que, sense explicació i només en monodosis, ens és donat?
Jo diria que la ment es pot distreure, es pot educar com a la resta del cos... jo ho estic provant... i no va malament, sort del meu marit!!
L'estiu m'està matant... i el sol? Algú ha vist el sol? Falten els colors de cada any, les calors que et fan buscar l'ombra, la crema solar com a extensió de la pròpia pell, amagar-se a les hores puntes en llocs "fresquets". Falten les estones de fer el llangardaix a la sorra fent castells i figures marines... falta omplir-se de clorofil·la, que la melanina s'enfili de manera gairebé imperceptible per la resta de mortals i en canvi, per mi, em fa veure tant morena... molt morena!!!
S'acaba el juliol, i s'iniciarà l'agost amb la mateixa sensació de por...
Segueixo repassant el Sermó de la Muntanya (us aconsello de llegir-lo molt detalladament perquè en ell hi ha la fórmula de la vida justa i correcte), i repetint la pregària que hi ha quan apareixen els fantasmes... em sembla que mai no m'havia sabut el pare nostre com ara, ni quan vaig fer la comunió (el vaig haver de llegir hihihihi).
Es pot tenir les coses tremendament clares i, alhora, no saber-les seguir?
Bé... tinc feina a traduir passatges bíblics... Gràcies a Déu que tinc una ocupació!!!
Seguirem demanant perquè se'ns doni; cercant per poder trobar i trucant perquè ens obrin... i sobretot, seguirem aprenent a ser feliços amb el que ens donin; a saber entendre el que trobem i a acceptar el moment propici perquè ens obrin, perquè només Tu saps quan ha de ser tot... i jo haig d'aconseguir sentir-me recompensada en Mateu 6: 34 "No us preocupeu, doncs; pel demà, que el demà ja es preocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps".
QUE DÉU US BENEEIXI!!
Tú misma lo has dicho Ari :) y yo estoy de acuerdo. Y si todo desaparece un día? El último versículo nos enseña precisamente eso, que si somos capaces de confiar en la provisión de Dios y en que Él tiene todo en control, la vida es menos pesada, no sentimos tanta preocupación por las cosas de aquí y ahora porque nuestra mirada esta puesta en algo diferente, algo más grande, más importante, en donde tiene que estar. En las cosas de ARRIBA :) y de repente todo es más sencillo...
ResponEliminaGracias por el post!!