Molt bé!!!
Primer dia de blog! Ostres i ara què s'ha de fer? Vaig bé oi?!!
Suposo que haig de definir el blog...
Aquest blog intentarà ser un seguiment de tot el que veig, sento, penso, em passa, m'expliquen (amb el permís de qui m'ho explica)... de tot una mica.
A veure si és una bona experiència oi?!?!?!
Ara mateix estic esperant a començar el segon semestre de la Universitat, sí, sóc una de les moltes persones que ha trobat en la UOC una manera de tirar endavant estudis abandonats durant la joventut... I a més vaig fent voluntariats de tot el que puc i tots els cursos que em digui el meu pastor.
Pertanyo a un església protestant metodista de Barcelona "Església Tallers" en diuen, haig de dir que no hi puc anar gaire per qüestions familiars, però és un honor poder formar-ne part encara que sigui a la distancia!! I amb el pastor de l'església, el Carles, vaig estudiant tot el que ell creu que em pot anar bé. Haig de dir que sense ell el meu camí seria molt costós, potser no seria!!
Haig de donar les gràcies a Déu, entre milers de coses, per haver creuat els nostres camins!!!
Bé doncs ara toca posar-se el vestit de "dona de casa seva" i a treure la pols de la part de baix de la casa... la de dalt no està tant malament... jijiji
No us ho he dit però sóc mare i esposa, feliç de què el meu marit, gràcies a Déu, m'hagi pogut donar la possibilitat d'estar-me a casa i encarregar-me de la família, i dels meus estudis......
I a propòsit d'això haig de fer la meva primera reflexió...
Fa temps, quan vaig dir a la feina que agafava una excedència per cuidar de la família, hi va haver gent que em va mirar amb cara de feminista abatuda. Vull dir que hi havia qui no entenia per què tanta lluita de la dona si les generacions posteriors acaben tornant a casa a cuidar dels fills i marit... Doncs bé, a totes aquelles persones que van lluitar perquè la dona pogués sortir de casa, pogués treballar, votar... pogués ser lliure!! Els haig de dir que GRÀCIES, però qui si només van lluitar per poder sortir a treballar es van equivocar!!! La lluita és per poder decidir, per poder ser lliure de qualsevol lligam tradicional i poder ir marxo o em quedo, sense que ningú ens miri ni amb cara de "pobreta està fent un pas enrere", ni amb cara de "molt bé com Déu mana". A l'hora de la veritat aquest és el camí just... aquell que et deixa llibertat plena, aquell que et deixa decidir i patir les conseqüències per tu mateix. Aquell que t'ensenya a créixer... aquest és el camí que ens ensenya Jesús, i el camí que ens fa lliures i eternament responsables.
Apa un altre dia més!!!
Primer dia de blog! Ostres i ara què s'ha de fer? Vaig bé oi?!!
Suposo que haig de definir el blog...
Aquest blog intentarà ser un seguiment de tot el que veig, sento, penso, em passa, m'expliquen (amb el permís de qui m'ho explica)... de tot una mica.
A veure si és una bona experiència oi?!?!?!
Ara mateix estic esperant a començar el segon semestre de la Universitat, sí, sóc una de les moltes persones que ha trobat en la UOC una manera de tirar endavant estudis abandonats durant la joventut... I a més vaig fent voluntariats de tot el que puc i tots els cursos que em digui el meu pastor.
Pertanyo a un església protestant metodista de Barcelona "Església Tallers" en diuen, haig de dir que no hi puc anar gaire per qüestions familiars, però és un honor poder formar-ne part encara que sigui a la distancia!! I amb el pastor de l'església, el Carles, vaig estudiant tot el que ell creu que em pot anar bé. Haig de dir que sense ell el meu camí seria molt costós, potser no seria!!
Haig de donar les gràcies a Déu, entre milers de coses, per haver creuat els nostres camins!!!
Bé doncs ara toca posar-se el vestit de "dona de casa seva" i a treure la pols de la part de baix de la casa... la de dalt no està tant malament... jijiji
No us ho he dit però sóc mare i esposa, feliç de què el meu marit, gràcies a Déu, m'hagi pogut donar la possibilitat d'estar-me a casa i encarregar-me de la família, i dels meus estudis......
I a propòsit d'això haig de fer la meva primera reflexió...
Fa temps, quan vaig dir a la feina que agafava una excedència per cuidar de la família, hi va haver gent que em va mirar amb cara de feminista abatuda. Vull dir que hi havia qui no entenia per què tanta lluita de la dona si les generacions posteriors acaben tornant a casa a cuidar dels fills i marit... Doncs bé, a totes aquelles persones que van lluitar perquè la dona pogués sortir de casa, pogués treballar, votar... pogués ser lliure!! Els haig de dir que GRÀCIES, però qui si només van lluitar per poder sortir a treballar es van equivocar!!! La lluita és per poder decidir, per poder ser lliure de qualsevol lligam tradicional i poder ir marxo o em quedo, sense que ningú ens miri ni amb cara de "pobreta està fent un pas enrere", ni amb cara de "molt bé com Déu mana". A l'hora de la veritat aquest és el camí just... aquell que et deixa llibertat plena, aquell que et deixa decidir i patir les conseqüències per tu mateix. Aquell que t'ensenya a créixer... aquest és el camí que ens ensenya Jesús, i el camí que ens fa lliures i eternament responsables.
Apa un altre dia més!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada