Fa temps, no gaire temps però en fa, que busco i busco... fins ara buscava un fet extern, un senyal, una mena de força externa que m'indiqués el meu camí, i un dia ho vaig trobar. Suposo que la pregunta és què... A MI!!! Parlava amb el meu pastor, amb amigues, amb tu Pare... aleshores el meu pastor em va fer veure que el problema és que parlava hahaha... us ho imagineu? Cada paraula que sortia de la meva boca tapava un silenci revelador, cada vegada que feia una pregunta tapava milers i milers de respostes que em donaves... i vaig començar a escoltar. Jo estava molt preocupada perquè no sabia què volia dir escoltar la veu de Déu. Recordo que li vaig preguntar al meu pastor (Carles), la resposta exacte no la recordo però sí recordo que em vaig quedar igual, o no, em vaig quedar pitjor perquè vaig pensar que no entenia res, que cada vegada estava més lluny de tot el que s'ensenya a les comunitats, lluny de tot el que s'interpreta de la Bíblia, lluny de les sensacions que, se suposa, hauria de sentir si fos una bona cristiana... Però Déu és constant i molt perseverant i molt molt cabut, una mica com jo em sembla. I vaig decidir llegir els evangelis aquest estiu, poc a poc i anotant infinitat de dubtes i interpretacions derivades de la lectura. Ara estic pendent de comentar-ho tot amb el meu pastor, m'encanta parlar-ho amb tothom, però no tothom sap parlar-ne i dic sap perquè per parlar de Déu, de la fe, de la Bíblia se n'ha de saber. S'ha d'estar disposat a escoltar-ho tot, a reconèixer que res del que dius és veritat ni mentida, simplement és (en un context i per una gent molt concreta), i per fer aquest exercici s'ha de ser molt conscient del rol que has d'adoptar, tant els que hi creuen com els que no hi creuen és clar. El que deia, que estic pendent d'escoltar al meu pastor.
Haig de dir que només vaig llegir els evangelis, els fets del Apòstols els vaig començar però no estava preparada per fer-ho (deixem-ho aquí). I per fi vaig saber per què no podia entendre què és escoltar a Déu!! Simplement perquè Déu no parla com ho fem nosaltres! I us pot semblar una parida com un piano, però per a mi és essencial interioritzar aquest fet. Déu no parla, no fa, no castiga, no dicta, en definitiva, que Déu no fa res de manera externa, com si fos una mena de guardià de la humanitat. Déu és el que és, com diu l'Antic Testament "Jo sóc el qui sóc" (EX 3, 14)!!! Déu simple i grandiosnament, ÉS!!! Genial no creieu? De sobte s'ha obert el món!!! Per això no veia a Déu a la Bíblia d'una manera heterogènia, per això Jesús se'm feia cada vegada més humà quan avançava pels evangelis, per això no sento a Déu... M'he alliberat!!!!
Déu és, forma part de mi,l de tu i del món en general. Déu és la força que equilibra la vida, la força que, si no la bloqueges, et crida a fer les coses ben fetes... Déu és el temps, l'espai, les experiències, els fets, el creixement... Déu és!!!!! Sí, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per això Déu "actua" de manera diferent en cada moment bíblic, perquè Déu és una experiència personal, per tant, se'l defineix a partir de les interpretacions i sentiments del narrador!! Per això Déu canvia, perquè depèn de nosaltres com nosaltres depenem d'ell!!
Per això Jesús és enorme tot i ser humà (i ara estaré dins la llista d'heretges més buscats...), Jesús s'enfada, es pregunta fins quan, parla de venjança en les paràboles, fa morir una figuera només perquè no li ha donat fruit quan ell ha volgut!! Jesús evoluciona sempre a partir de la seva relació personal amb Déu, i és Déu, la seva força que el crida a l'evolució cap al bon camí de manera innata, és per això que mor i és per això que continua vivint... Ell, millor que ningú, ha entès què vol dir l'experiència de Déu... i quan ell marxa...... el negoci està servit........ i fins ara!!
l'ésser humà.
Us diré que sentir a Déu no és un camí de roses, us diré que ser conscients del mal que fem no és bo, us diré que l'equilibri cap a les coses ben fetes és un camí ple de responsabilitats, ple de dolor, ple de mals entesos i ple de lluites internes (perquè sempre tenim una petició preparada que marca la intenció de començar un nou camí, un camí que volem, però que no sempre hem de seguir...) Sentir la seva força com et porta, com et protegeix, com et fa mal (sí mal... la responsabilitat i la consciència dels nostres actes fa mal) és el millor que he pogut sentir, el millor dels sentiments extra-humans que he pogut sentir.
Us animo a llegir a aquests mestre www.vedantaworld.org , us animo a llegir al pastor Klaas Hendrikse, us animo a llegir els evangelis, us animo a parlar de Déu, a sentir-lo d'una manera lliure i sana, us animo a canviar el concepte de Déu que té la nostra societat i que escolteu la vostra experiència de Déu i que això us faci més lliures i més "Com Déu mana"!
Un altre dia us aniré comentant les meves particulars visions sobre els evangelis... però sempre, repeteixo, SEMPRE, heu d'entendre que el que dic no és la veritat abosluta, només és la MEVA VERITAT, i que aquesta canivarà gràcies al Teu equiliri i a la meva capacitat per aprendre d'ell!
QUE DÉU US BENEEIXI!!
