Només volia deixar constància d'aquest grup de música que he conegut fa molt poc... és genial!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Us animo a passar per la seva pàgina web www.elscatarres.com!!!
Totes les cançons són genials... "La noia de la plaça" és la meva preferida... de moment!!!
Molts ànims catarres!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La vida està feta de propostes humanes constants a Déu, i per constants respostes divines seves.... MAI NO PARARÉ DE PROPOSAR-TE'N!!! GRÀCIES PER NO DEIXAR DE RESPONDRE MAI!!!!
divendres, 10 de juny del 2011
dijous, 9 de juny del 2011
INDIGNADA!!!!!!!!!!!!!!!
Ais... fa massa que no escric i ara no sé per on començar...
Dic, i m'agradaria que s'entengués així, que no estic en contra de ningú, passo bastant de l'aspecte de la gent i m'encanta que hi hagi maneres d'entendre les coses diferents, sí que estic en contra de la filosofia ocupa, absolutament en contra, i no hi ha cap explicació que em puguin donar que justifiqui l'aberració de la que fan bandera. Dit això començo...
Fa uns dies vaig anar a Plaça Catalunya per participar del moviment "Democràcia real" que s'havia organitzat allà, entre altres punts del país. No tinc massa la possibilitat de fer-ho per temes d'horaris, i aquell dia m'ho vaig poder arreglar... estava animada, el país semblava que es despertava, semblava que els esdeveniments estaven ben organitzats, tot era molt emocionant... fins que vaig arribar a la Plaça... Mare meva!!!! Allò era un campament hippy en tota regla!!! Sempre la mateixa gent antisistema, amb idees de flors i mans alçades, en contra de la política, de l'economia, dels bancs... en contra de tot em temo. La mateixa gent amb rastes, descalça, tocant la guitarra i fumant porros... total que la Plaça Catalunya s'havia convertit en una immensa casa ocupa sense sostre. A més tots estaven cridats a anar, de tant en tant, a alguna casa ocupa que havia de ser desnonada en aquells dies... una fotografia esperançadora, Sí Senyor!!!!
Una revolució sense objectius clars, sense un guia que gestioni la massa, sense un màrtir (aixo ja vindrà amb el temps... o hauria vingut si el tema tirés endavant)... una revolució amb flors i mans alçades... sense voler entrar en el sistema per buscar-li les voltes i fer-lo girar, una revolució sense construir, només queixant-se, una revolució sense "armes" (enteses com a lleis...). On estan les persones capaces de fer servir el sistema per fer-lo girar? On estan els advocats aquells que amb la lletra petita fan que el propi tribunal tremoli? On estan els universitaris? On estan les famílies? On estan els aturats que es queixen fent una cervesa al bar? On estan els intel·lectuals? Els artistes? On estan les feines repartides per canviar la societat i fer-li obrir els ulls..... Només veig idees antisistema... Les grans revolucions, França, Rússia, van començar al govern, i el braç executador va ser el poble. Sempre hi ha d'haver un cap pensador i un braç executador... sempre hi ha víctimes (per desgràcia)... això no és una revolució, ni tant sols és un inici de res... quina llàstima!!!
El sistema és el que és i, Senyors, no els canviarem... l'evolució ens hi ha portat, i ben gestionat no té per què ser dolent. Els bancs, els diners, els cap de govern, els alcaldes... tot ho d'existir perquè la nostra naturalesa, ens agradi o no, ens porta a socialitzar-nos i a haver d'ordenar aquesta socialització, hem d'entendre que això no ha de ser dolent, i ens hem de queixar de la gestió que se'n fa, i no només ens hem de queixar, hem d'obrir portes i finestres, que corri l'aire, i hem de ser valents perquè ho perdrem tot per aconseguir un sistema millor...
Vols la meva opinió? Tothom vol un canvi però ningú no està disposat a invertir-hi.
Voleu un exemple a seguir? Els bascos amb BILDU... no han parat fins que han entrat dins el sistema... i ara, gràcies a ser-hi, començaran a canviar el seu món.
Algú s'apunta a perdre perquè els nostres fills puguin guanyar?
Confesso, perquè d'altra manera estaria mentint, que jo no estic disposada a fer segons quines concessions... ni la meva casa, ni els meus diners, però sí el meu temps, els meus privilegis i luxes, sí a tots els actes que siguin transparents, sense enganys, sí a reconèixer que la por ens guanya, que també ens hem equivocat, que també hem abusat del sistema quan ens ha convingut... Sí a assumir les nostres culpes per poder ser perdonats i, un cop redimits aixecar-nos en armes, un cop drets i en acció ja vindran les flors...
QUE DÉU US BENEEIXI!!
Dic, i m'agradaria que s'entengués així, que no estic en contra de ningú, passo bastant de l'aspecte de la gent i m'encanta que hi hagi maneres d'entendre les coses diferents, sí que estic en contra de la filosofia ocupa, absolutament en contra, i no hi ha cap explicació que em puguin donar que justifiqui l'aberració de la que fan bandera. Dit això començo...
Fa uns dies vaig anar a Plaça Catalunya per participar del moviment "Democràcia real" que s'havia organitzat allà, entre altres punts del país. No tinc massa la possibilitat de fer-ho per temes d'horaris, i aquell dia m'ho vaig poder arreglar... estava animada, el país semblava que es despertava, semblava que els esdeveniments estaven ben organitzats, tot era molt emocionant... fins que vaig arribar a la Plaça... Mare meva!!!! Allò era un campament hippy en tota regla!!! Sempre la mateixa gent antisistema, amb idees de flors i mans alçades, en contra de la política, de l'economia, dels bancs... en contra de tot em temo. La mateixa gent amb rastes, descalça, tocant la guitarra i fumant porros... total que la Plaça Catalunya s'havia convertit en una immensa casa ocupa sense sostre. A més tots estaven cridats a anar, de tant en tant, a alguna casa ocupa que havia de ser desnonada en aquells dies... una fotografia esperançadora, Sí Senyor!!!!
Una revolució sense objectius clars, sense un guia que gestioni la massa, sense un màrtir (aixo ja vindrà amb el temps... o hauria vingut si el tema tirés endavant)... una revolució amb flors i mans alçades... sense voler entrar en el sistema per buscar-li les voltes i fer-lo girar, una revolució sense construir, només queixant-se, una revolució sense "armes" (enteses com a lleis...). On estan les persones capaces de fer servir el sistema per fer-lo girar? On estan els advocats aquells que amb la lletra petita fan que el propi tribunal tremoli? On estan els universitaris? On estan les famílies? On estan els aturats que es queixen fent una cervesa al bar? On estan els intel·lectuals? Els artistes? On estan les feines repartides per canviar la societat i fer-li obrir els ulls..... Només veig idees antisistema... Les grans revolucions, França, Rússia, van començar al govern, i el braç executador va ser el poble. Sempre hi ha d'haver un cap pensador i un braç executador... sempre hi ha víctimes (per desgràcia)... això no és una revolució, ni tant sols és un inici de res... quina llàstima!!!
El sistema és el que és i, Senyors, no els canviarem... l'evolució ens hi ha portat, i ben gestionat no té per què ser dolent. Els bancs, els diners, els cap de govern, els alcaldes... tot ho d'existir perquè la nostra naturalesa, ens agradi o no, ens porta a socialitzar-nos i a haver d'ordenar aquesta socialització, hem d'entendre que això no ha de ser dolent, i ens hem de queixar de la gestió que se'n fa, i no només ens hem de queixar, hem d'obrir portes i finestres, que corri l'aire, i hem de ser valents perquè ho perdrem tot per aconseguir un sistema millor...
Vols la meva opinió? Tothom vol un canvi però ningú no està disposat a invertir-hi.
Voleu un exemple a seguir? Els bascos amb BILDU... no han parat fins que han entrat dins el sistema... i ara, gràcies a ser-hi, començaran a canviar el seu món.
Algú s'apunta a perdre perquè els nostres fills puguin guanyar?
Confesso, perquè d'altra manera estaria mentint, que jo no estic disposada a fer segons quines concessions... ni la meva casa, ni els meus diners, però sí el meu temps, els meus privilegis i luxes, sí a tots els actes que siguin transparents, sense enganys, sí a reconèixer que la por ens guanya, que també ens hem equivocat, que també hem abusat del sistema quan ens ha convingut... Sí a assumir les nostres culpes per poder ser perdonats i, un cop redimits aixecar-nos en armes, un cop drets i en acció ja vindran les flors...
QUE DÉU US BENEEIXI!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)